|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ente los bailles de los vaqueiros de Valdés y Tinéu hai un baille-xuegu conocíu como “l’arroubáu” que se fai en corru a lo suelto, siempre hai un home más que muyeres, polo que queda desemparexáu dempués de dir cambiando-roubando moza por moza. Pa esti corru hai abondes melodíes, “la Florentina” ye ún de los cantares pal arroubáu que deprendimos del repertoriu de Dulia Braña Bueno, vaquera d’alzada de la braña de Val.le en Valdés y Las Tabiernas en Tinéu. |
| Florentina, ramu de laurel, qué desemuladito tienes el querer, qué desemuladito tienes el querer, el querer d'una nena así debe ser. Dueñu mío, vámonos a acostar, que fai fríu ya hai que madrugar a coyyer la verbena, nueite de San Xuan, a coyyer la verbena mieus amores van, a coyyer la verbena, mieus amores van. |